Per decidir quan vendre els vedells cal estimar quant marge aportaran els propers dies d'engreix. El pes actual i la cotització de llotja són dues peces de l'anàlisi. També fan falta els diners ja invertits, el cost diari de mantenir els animals i una previsió raonable del seu creixement i valor de sortida.
Moltes explotacions no disposen de pesades contínues del lot actual. Tot i així, poden conèixer la compra, els dies d'estada, el pinso i les despeses imputades, i consultar què va passar amb animals anteriors de la mateixa raça o creuament i sexe en aquella granja. Aquest històric permet preparar escenaris, sempre distingint les dades mesurades de les estimades.
La pregunta econòmica és: l'ingrés addicional d'esperar supera l'alimentació i els altres costos addicionals, tenint en compte el risc i l'ocupació de la plaça?
1. Despesa acumulada: quant han costat els vedells fins ara
El primer pas és tancar una fotografia econòmica a data d'avui. Suma la compra, l'alimentació consumida, el jaç, la sanitat, el transport d'entrada i la resta de costos imputables. Per mesurar el resultat complet incorpora també el finançament i el repartiment de costos fixos amb un criteri estable.
Pinso comprat no equival necessàriament a pinso consumit. Si queda aliment a la sitja, carregar tota la factura al lot distorsiona el cost. Utilitza inventaris inicials i finals, entrades i trasllats, i documenta com reparteixes el consum quan diversos lots comparteixen emmagatzematge.
| Dada disponible | Per a què serveix | Què cal comprovar |
|---|---|---|
| Compra i animals presents | Capital invertit i cost per cap | Baixes, entrades i sortides parcials |
| Alimentació imputada | Cost acumulat i consum recent | Existències i repartiment entre lots |
| Data d'entrada | Dies d'estada | Entrades esglaonades per animal |
| Pes actual | Valor de venda avui | Si està pesat o estimat i de quina data és |
| Oferta de venda | Ingrés realitzable estimat | Unitat, classificació, despeses i termini de cobrament |
El control de costos per lot respon a quant marge porta l'operació. Però aquest resultat s'ha de separar del marge d'allargar l'estada. Un lot que acumula pèrdues no recupera necessàriament la rendibilitat pel fet de mantenir-lo més temps; un de rendible també pot perdre marge durant l'últim mes.
2. Històric de la granja: raça, sexe, dies d'estada i pesos de sortida
Construeix grups comparables d'animals anteriors: mateixa explotació, raça o creuament, sexe i condició sexual, origen i rangs similars de pes i edat d'entrada. Revisa també la ració, l'estació de l'any i els problemes sanitaris. Una referència d'una altra granja pot orientar, però no substitueix la resposta observada sota el teu maneig.
Per a cada grup conserva el nombre d'animals i lots, dates, pes d'entrada, pes viu de sortida si existeix, pes canal, dies d'estada, consum i despeses. Mira la mediana i la dispersió a més de la mitjana: una mitjana de pocs animals o de resultats molt diferents és una base feble per projectar el lot següent.
La mitjana històrica de dies d'engreix descriu el que es va fer, no demostra quina era la durada més rendible. Els animals de sortida tardana poden haver crescut menys, haver emmalaltit o haver entrat amb menys pes. Comparar els seus resultats amb els venuts abans sense ajustar aquestes diferències pot atribuir al temps un efecte que prové de la selecció.
Si només tens pes canal, no el barregis amb pes viu per calcular el creixement. Convertir-lo a viu mitjançant un rendiment suposat genera una estimació, no una pesada. Aquesta incertesa ha de romandre visible a l'anàlisi.
3. Guany mitjà diari: estimar els propers quilos
La GMD del cicle complet descriu el creixement mitjà entre l'entrada i la sortida. No demostra que aquest ritme es mantingui durant els últims dies d'acabat.
Si hi ha pesades intermèdies, compara intervals equivalents del tram final. Procura mantenir condicions similars d'horari, alimentació i pesatge: el contingut digestiu pot alterar el pes observat sense representar el mateix canvi en teixit corporal.
Quan falten aquestes pesades, utilitza la GMD històrica com a context i construeix hipòtesis conservadora, central i favorable per a la fase pendent. Indica'n l'origen i contrasta-les amb l'estat del lot i l'assessorament tècnic. No presentis una corba general de raça com una predicció exacta de cada animal.
La síntesi tècnica de Teagasc sobre alimentació de bovins en creixement i acabat relaciona l'eficiència amb el pes viu, el potencial de creixement de la canal, el tipus genètic, el sexe i la durada de l'acabat. Són factors per seleccionar comparables; els seus sistemes de producció no s'han de traslladar automàticament a l'engreix espanyol.
4. Índex de conversió i consum al tram final de l'engreix
Corba de creixement: continuar guanyant pes a un ritme més baix
La corba de pes no és una recta. El seu pendent expressa la velocitat de creixement: si s'aplana, l'animal guanya menys quilos per dia, encara que el seu pes continuï augmentant. Per això interessa situar el lot en la seva fase de desenvolupament i no allargar automàticament la GMD mitjana de tot el cicle.
En augmentar la mida, pugen les necessitats absolutes de manteniment. A més, a mesura que avança l'acabat pot augmentar la proporció de greix en el guany, que exigeix més energia per quilo de teixit dipositat que el creixement magre. Així, un consum encara elevat pot coincidir amb una GMD més baixa i una conversió pitjor. Aquesta relació s'explica a la revisió tècnica de Teagasc sobre acabat.
No hi ha un pes a partir del qual tots els vedells deixin de ser eficients. La raça o creuament, el sexe, el grau de maduresa, la ració i el maneig modifiquen l'evolució. L'històric d'animals comparables de la granja ajuda a situar-la; sense pesades intermèdies, no permet reconstruir amb precisió la corba ni localitzar el punt de desacceleració del lot actual.
Per què l'IC es pot disparar encara que el consum gairebé no canviï
L'índex de conversió i la GMD han de correspondre al mateix període. Per a la ració completa, utilitza una base comparable de matèria seca. Si comptes només pinso, identifica l'indicador com a conversió de pinso, no de tota l'alimentació.
Si el consum es manté elevat mentre disminueix el guany diari, cada quilo nou requereix més aliment. El cas pràctic final mostra com aquest deteriorament de la conversió canvia la decisió de venda.
Quan el guany s'acosta a zero, el quocient de l'IC creix molt i es torna especialment sensible a errors de pesada. Amb guany nul no es pot calcular un IC finit; amb pèrdua de pes, un quocient negatiu tampoc no representa una bona eficiència. Una caiguda brusca del creixement requereix revisar els registres i l'estat del lot, sense atribuir-la automàticament a la maduresa.
Per calcular el consum mitjà amb censos variables utilitza els animals-dia: suma els animals presents cada dia i divideix l'aliment del període entre aquest total. En lots amb moviments, el càlcul de quilos guanyats també ha de conciliar els pesos d'entrades i sortides. La desaparició d'aliment inclou possibles desaprofitaments; no sempre és ingestió mesurada.
Els assajos d'acabat recollits per Teagasc mostren que el creixement pot disminuir i la conversió empitjorar entre trams del mateix període. Són resultats experimentals, no objectius universals per a una raça. Vegeu la seva revisió sobre maneig nutricional de l'acabat.
5. Cost diari i cost del quilo addicional guanyat
Valora cada aliment amb el seu consum i preu en la mateixa base. Per convertir un preu tal qual a preu per quilogram de matèria seca, divideix-lo entre la fracció de matèria seca de l'aliment. En una ració mixta, suma el cost dels ingredients i divideix-lo entre la seva matèria seca total.
Inclou jaç addicional, subministraments variables i finançament durant l'espera, segons correspongui. No tornis a carregar com a increment tota l'amortització o un sou que no canvia per aquesta decisió. Aquests conceptes continuen formant part del resultat global. Evita duplicar palla d'alimentació i de jaç, o sumar dues vegades interessos ja inclosos.
6. Preu de llotja, rendiment canal i valor futur
Les cotitzacions de les llotges ramaderes ajuden a situar el mercat. Selecciona les referències que millor corresponguin a la teva zona, tipus d'animal i canal comercial, conservant sempre data, categoria i unitat. Per comparar-ne l'evolució, utilitza sèries homogènies: barrejar categories o bases de pes pot donar una impressió equivocada del canvi de preu.
Mercolleida i la Lonja de Binéfar són dos exemples, entre altres llotges que poden servir de referència. Contrasta les cotitzacions que utilitzis amb l'oferta del comprador i les seves condicions de pes, conformació, greix, transport i cobrament. Una cotització actual no garanteix el preu d'aquí a un mes. Per entendre per què les cotitzacions del vedell viu han baixat el 2026, revisa l'anàlisi de la caiguda del preu del vedell.
Per comparar escenaris en canal, estima per separat el pes i el rendiment actuals i futurs. El rendiment mitjà de l'animal pot canviar; no coneixem necessàriament la proporció de canal dels quilos vius afegits. Revisa també possibles canvis de categoria o penalitzacions comercials.
La conversió de pes viu a pes canal ha de respectar la base de liquidació: en calent o pes després de la minva aplicable. Si el preu ja correspon a la base utilitzada, evita descomptar la minva dues vegades.
7. Comparar el marge d'esperar i el preu d'equilibri
La compra i les despeses passades formen part del marge total, però es cancel·len en comparar les dues opcions. Utilitza ingressos nets de primes, descomptes i despeses de venda, i tracta els impostos de manera homogènia.
Aquesta fórmula pressuposa que no canvien els altres ajustos de venda. El preu d'equilibri és el llindar de l'escenari, no una previsió de mercat. Si el creixement s'alenteix, analitza cada tram addicional per separat: una primera quinzena rendible pot anar seguida d'una altra que redueixi el marge.
8. Dies d'engreix, rotació i marge per plaça
Si hi ha un altre lot previst, allargar l'actual retarda la disponibilitat de la plaça. El cost d'oportunitat és la contribució que realment es deixa d'obtenir per aquest retard; no tota la facturació del lot següent. Si no hi ha reposició disponible, no s'ha d'inventar un ingrés perdut.
Com a comparació estructural, pots estimar cicles per any com 365 dividit entre dies d'estada més dies de buit, i relacionar-ho amb el marge per cicle i plaça. Aquesta simplificació pressuposa continuïtat i condicions repetibles; no substitueix el calendari real de compres, neteges, vendes i ocupació.
La decisió tampoc no ha de ser idèntica per a tots els animals. Revisar grups per pes i estat d'acabat permet estudiar sortides parcials, comptant-ne els costos logístics i les condicions mínimes del comprador. El criteri econòmic acompanya la valoració sanitària, de benestar i comercial del lot.
9. Cas pràctic complet: un lot de 40 vedells al final de l'engreix
Cas hipotètic amb dades inventades per explicar l'anàlisi. No correspon a una explotació real, una cotització vigent ni un estàndard de creixement. Tots els imports s'expressen sense IVA i els resultats es calculen sense arrodonir fins al final.
Situació de partida: què sabem del lot
Una granja d'engreix manté 40 mascles de creuament carni, sense baixes ni sortides parcials. Van entrar amb 250 kg de mitjana i porten 250 dies a la granja. Una pesada actual situa la mitjana en 600 kg: la GMD acumulada és d'1,40 kg/dia. No tenim prou pesades intermèdies per conèixer la seva corba individual.
En aquest supòsit, els lots comparables han sortit habitualment entre 620 i 650 kg després de 260–285 dies. El lot actual es considera avançat en l'acabat per la seva valoració tècnica, no simplement per haver arribat a 600 kg. Per al mes pendent pressupostem una GMD mitjana d'1 kg/dia, inferior a la mitjana del cicle, i un consum de 10,5 kg de matèria seca al dia. Són hipòtesis d'un tram final de menor eficiència, no dades observades ni valors normals per a tots els mascles de creuament carni. Caldria contrastar-les amb pesades recents, consum i estat d'acabat abans de decidir.
| Concepte | Per animal | Lot de 40 |
|---|---|---|
| Compra | 1.200 € | 48.000 € |
| Alimentació consumida | 650 € | 26.000 € |
| Jaç, sanitat i transport d'entrada | 100 € | 4.000 € |
| Finançament i costos d'estructura imputats | 100 € | 4.000 € |
| Total acumulat | 2.050 € | 82.000 € |
Els 650 € d'alimentació són el cost acumulat d'un consum que ha canviat durant el cicle, no el consum final multiplicat per tots els dies d'estada. Els costos d'estructura ja imputats es mantenen comuns a les dues opcions; durant l'espera afegim únicament els costos que augmenten.
Condicions de venda i cost de mantenir-los
Mantenim el preu en 6,40 €/kg canal tant avui com d'aquí a 30 dies, amb un rendiment en calent del 58 %, una minva del 2 % i 25 €/animal de despeses de sortida. No suposem baixades de mercat, penalitzacions ni canvis de classificació. Mantenir el rendiment és una simplificació: una variació en el rendiment real pot canviar la conclusió. No hi ha reposició pendent, per la qual cosa no assignem cost d'oportunitat a la plaça.
La ració completa costa 0,32 €/kg de matèria seca. Hi afegim 0,55 €/animal/dia: 0,20 € de jaç, 0,10 € de subministraments variables i 0,25 € de finançament. No es pressuposten baixes ni incidències sanitàries futures.
| Indicador | Supòsit o càlcul |
|---|---|
| Durada de l'espera | 30 dies |
| GMD prevista del mes | 1 kg/dia |
| Quilos vius addicionals | 30 kg |
| Consum diari de la ració completa | 10,5 kg MS |
| IC del mes, no del cicle | 10,5 kg MS/kg viu guanyat |
| Alimentació diària | 10,5 × 0,32 = 3,36 € |
| Cost diari total addicional | 3,36 + 0,55 = 3,91 € |
| Cost del mes | 117,30 €: 100,80 € d'alimentació i 16,50 € d'altres costos |
| Cost addicional per kg viu guanyat | 3,91 €/kg |
L'IC de 10,5 correspon exclusivament al mes projectat d'acabat avançat. No substitueix un IC mitjà d'engreix ni es pot comparar sense més amb una conversió calculada només sobre pinso. L'exemple representa un lot el guany del qual ja no acompanya el consum; no afirma que tots els vedells arribin a aquesta situació amb aquest pes. Sense registres del tram final, aquesta pèrdua d'eficiència continua sent una hipòtesi que s'ha de verificar.
Vendre avui o mantenir-los un mes més
Preu constant: 6,40 €/kg canal. Ingressos nets de 25 € de despeses de sortida.
Vendre avui
- Canal després de la minva
- 341,04 kg
- Ingrés net de sortida
- 2.157,66 €
- Cost d'esperar
- 0 €
Esperar un mes
- Canal després de la minva
- 358,09 kg
- Ingrés net de sortida
- 2.266,79 €
- Cost d'esperar
- 117,30 €
30 kg vius més, però 8,17 € menys de marge per animal.
El preu no baixa: l'ingrés addicional no cobreix tots els costos del mes.
D'on surten els 8,17 € menys de marge
Els 30 kg vius addicionals equivalen a 17,052 kg canal valorats amb el rendiment i la minva suposats. A 6,40 €/kg aporten 109,13 € addicionals. Mantenir l'animal costa 117,30 €: la diferència és de −8,17 €/animal. En els 40 vedells són 326,69 € menys de marge, calculats abans d'arrodonir per cap.
El cost de produir cada quilo viu addicional és de 3,91 €, mentre que el seu valor equivalent de venda és d'aproximadament 3,64 € amb aquestes condicions. L'alimentació sola sí que queda coberta; en sumar-hi els altres costos incrementals, l'espera deixa de compensar. El lot continua tenint marge positiu sobre els costos contemplats, però menor que venent avui.
La corba de creixement canvia la decisió, però cal mesurar-la
El cas compara la GMD acumulada d'1,40 kg/dia amb una previsió final d'1 kg/dia. No reconstrueix una corba observada ni pressuposa una caiguda brusca en començar el mes. Il·lustra per què projectar la mitjana de tot l'engreix pot sobrevalorar els propers quilos quan el lot està avançat en l'acabat. El consum pot mantenir-se alt sense haver d'augmentar cada dia perquè empitjori la conversió.
Amb aquests costos i preu, la GMD d'equilibri és aproximadament d'1,075 kg/dia. La diferència amb el supòsit central és petita: una millora del creixement, un cost més baix o un canvi del rendiment canal poden invertir el resultat. No hi ha base per a una recomanació taxativa sense verificar aquestes variables.
Què passa si el creixement del mes és millor o pitjor
| GMD prevista | IC del mes | Marge d'esperar respecte a vendre avui |
|---|---|---|
| 0,90 kg/dia | 11,67 | −19,08 €/animal |
| 1,00 kg/dia | 10,50 | −8,17 €/animal |
| 1,10 kg/dia | 9,55 | +2,75 €/animal |
| 1,20 kg/dia | 8,75 | +13,66 €/animal |
Aquesta taula modifica només la GMD per aïllar-ne l'efecte; no representa quatre racions ni garanteix aquests creixements amb el mateix consum. Si a la granja canvien tots dos, cal recalcular-los conjuntament. El preu canal d'equilibri de l'escenari central seria aproximadament de 6,423 €/kg, davant dels 6,40 € mantinguts en el cas.
La conclusió no és «esperar un mes sempre surt pitjor», sinó que més pes no garanteix més marge. Abans d'allargar, contrasta el creixement recent amb animals comparables, revisa consum i acabat, i demana condicions comercials actualitzades. Una diferència tan ajustada exigeix millors dades, no una falsa precisió.
10. TERNEX: connectar creixements, consums i despeses per decidir
Una anàlisi exhaustiva requereix relacionar el que ha costat el lot actual amb els resultats d'animals comparables i amb les seves condicions de venda. Tenir compra, alimentació, despeses i resultats en registres separats fa més difícil explicar per què una estada addicional aporta marge o el consumeix.
TERNEX reuneix informació econòmica i productiva per analitzar la gestió dels vedells: despeses per lot, consum diari per animal, índex de conversió, dies d'estada i GMD estimada amb l'històric de l'explotació. Comparar aquests indicadors entre lots i explotacions permet fonamentar les previsions en l'experiència de la granja.
La profunditat de l'anàlisi depèn dels registres disponibles. Si el creixement s'estima a partir de l'històric, s'ha d'interpretar com a estimació; si es disposa de pesades i consums ben assignats, la comparació es pot afinar. La utilitat és disposar d'una base ordenada per revisar escenaris i valorar decisions, no donar per segur un preu o un creixement futur.
Per començar, relaciona la despesa acumulada amb una venda estimada i revisa què passa en canviar dies, creixement i preu. Pots completar l'anàlisi amb la calculadora de rendibilitat de vedells i conèixer com TERNEX organitza les dades de la teva explotació.
Preguntes freqüents sobre quan vendre els vedells
Com saber quan vendre els vedells d'engreix?
Compara l'ingrés net estimat de vendre avui amb l'ingrés futur menys els costos addicionals de mantenir-los. Utilitza l'històric d'animals comparables, les condicions reals de venda i diversos escenaris de creixement i preu.
Hi ha un pes òptim de venda per a tots els vedells?
No hi ha un pes únic: depèn del tipus d'animal, sexe, alimentació, creixement, conversió, rendiment canal i condicions del comprador. L'històric de la mateixa granja permet construir referències més comparables.
Puc estimar la GMD si només tinc pesos d'entrada i de sortida?
Pots calcular la GMD mitjana del cicle dividint els quilos guanyats entre els dies d'estada. No permet conèixer la GMD dels últims 30 dies; per a aquest tram necessites pesades intermèdies o treballar amb escenaris identificats com a estimacions.
Cal restar una altra vegada la compra en decidir si s'allarga l'engreix?
La compra forma part del marge total del cicle, però ja és comuna a les dues opcions. Per decidir si esperar interessa, compara l'ingrés addicional amb els costos que apareixen per esperar, sense tornar a restar la compra.
Com es calcula el preu canal d'equilibri de l'espera?
Si no canvien altres ajustos de venda, divideix el valor de vendre avui més els costos addicionals d'esperar entre els quilos canal valorats previstos a la sortida futura. És un llindar econòmic de l'escenari, no una previsió de mercat.
Fonts i criteri dels exemples
- Teagasc: principis d'alimentació i eficiència en bovins de creixement i acabat.
- Teagasc: maneig nutricional de l'acabat, juliol de 2026.
- Mercolleida: referències i butlletins de mercat.
- Lonja de Binéfar: sessions i cotitzacions.
Fonts consultades el 8 de setembre de 2026. Els escenaris econòmics són càlculs propis amb supòsits explícits: no representen resultats observats d'una granja, cotitzacions actuals ni estàndards d'una raça.